DOCV: 02/02/2010

L’Ajuntament de Sant Joan de l’Ènova, en la sessió del dia 29 d’octubre de 2008, va decidir sol·licitar el canvi del nom actual del municipi per la forma exclusiva en valencià de Sant Joanet.

El Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en la sessió de 18 de desembre de 2009, va acordar informar favorablement sobre el canvi de denominació proposat.

Ara s'ha publicat el DECRET 26/2010, de 29 de gener, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Sant Joan de l’Ènova per la forma exclusiva en valencià de Sant Joanet.

Les referències que a l’antic nom hagueren realitzat els òrgans de l’Estat i altres organismes públics s’entendran fetes, a partir de la publicació del present decret en el Boletín Oficial del Estado, a la nova denominació.
____________________________________________________________________________________

El Ayuntamiento de Sant Joan de l’Ènova, en la sesión del día 29de octubre de 2008, decidió solicitar el cambio del nombre actual del municipio por la forma exclusiva en valenciano de Sant Joanet.

El Pleno de la Acadèmia Valenciana de la Llengua, en la sesión de 18 de diciembre de 2009, acordó informar favorablemente el cambio de denominación propuesto.

Ahora se ha publicado el DECRETO 26/2010, de 29 de enero, del Consell, por el que se aprueba el cambio de denominación del municipio de Sant Joan de l’Ènova por la forma exclusiva en valenciano de Sant Joanet.

Las referencias que al antiguo nombre se hubieren realizado por los órganos del Estado y otros organismos públicos se  entenderán hechas, a partir de la publicación del presente Decreto en el Boletín Oficial del Estado, a la nueva denominación.

"La formació dels escuts familiars valencians", a càrrec de Joan F. Pi i Aparici, doctor en Història, arxiver de Sueca i expresident de la SVGH.

Dia: Dijous, 21 de gener de 2010.

Hora: 20:00 h.

Lloc: Casa de Cultura de Torrent.

Organitza: Delegació Municipal de Cultura, Arxius i Biblioteques.



Conveni de col·laboració entre Genvalencia i la SVGH
El Consell de Govern de la SVGH i els propietaris del grup Yahoo de Genealogia Genvalencia, Javier Eguiagaray i Josep Vicent López, han subscrit un conveni en virtut del qual, d'ara endavant la gestió de Genvalencia correspondrà a la nostra entitat, per mitjà del seu òrgan de govern.

Convenio de colaboración entre Genvalencia y la SVGH
El Consell de Govern de la SVGH y los propietarios del grupo Yahoo de Genealogía Genvalencia, Javier Eguiagaray y Josep Vicent López, han suscrito un convenio en virtud del cual, de ahora en adelante la gestión de Genvalencia corresponderá a nuestra entidad, por medio de su órgano de gobierno.




"EL QUINQUE LIBRI D'ESTIVELLA 1619-1678, INDEX I COMENTARIS" per Lluís Mesa i Reig, és el segon llibre publicat de la col·lecció "ESTIVELLA, EL NOSTRE PATRIMONI", de l'Ajuntament d'Estivella.

Via Butlletí de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària


Altres publicacions de l'Ajuntament d'Estivella.

http://www.aytoestivella.com/publicaciones-municipales



Los apellidos judeoespañoles

Ediciones Obelisco, 2008

El presente libro recoge una serie de estudios realizados por diversos especialistas sobre la huella dejada por los judíos a través de los apellidos judeoespañoles. Al igual que otros de tema similar, se propone introducir la recuperación de los apellidos sefardíes, pero además quiere hacerlo desde la óptica de los Anusim.

Un trabajo de Malka González Bayo, coordinadora del proyecto, sobre la “memoria mutilada” y otro de Nurit G. Vidal sobre el despertar de los Anusim forman el cuerpo del libro. Un artículo sobre la judeofobia reflejada en los apellidos, a cargo de Gustavo Perednik, y un estudio sobre algunos apellidos catalanes con reminiscencias judías, realizado por Juli Peradejordi, concluyen el libro. A modo de apéndice, se ofrece una exhaustiva lista de apellidos de judíos sefardíes y de conversos.

Boletín Oficial del Estado: 15 de enero de 2010, Núm. 13

Real Decreto 1816/2009, de 27 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de los Archivos Judiciales Militares.


Autor: Josep M. CRUSELLES

Títol: Els notaris de la ciutat de València. Activitat professional i comportament social a la primera meitat del segle XV.

Editor: Fundació Noguera
Col.lecció: Estudis - 17
Lloc i data de publicació: Barcelona, 1998
ISBN: 84-7935-568-9
Núm. de pàgines: 450

Resum: Aquesta obra, és un estudi total del món notarial valencià al segle XV, que no deixa per tractar cap aspecte interessant. A través de les seues pàgines coneixerem tant els mètodes de treball dels notaris i les seues escrivanies, com també llur vida privada i comportament econòmic, acompanyant el text de nombrosos quadres explicatius.

Índex en PDF


de Manuel Civera i Gómez, editorial AFERS.

Esta obra és una lectura de la història de la baixa Edat Mitjana de la vila de Morvedre (antiga Saguntum i actual Sagunt) i el seu territori des de la perspectiva hebrea. El llibre mostra el protagonisme dels jueus i dels conversos en la conquesta, colonització i arrelament en l’administració creada pel rei Jaume I al regne de València.

A partir de la confecció d’una important base de dades i d’una informació exhaustiva de la geografia urbana de Sagunt i de la comarca del Camp de Morvedre, s’identifiquen els escenaris més representatius de la comunitat jueva: sinagoga dels homes, sala de les dones, micvé, escola, seu del consell de l’aljama, hostal jueu, carnisseria jueva, cases pairals, necròpolis jueva, etc.; l’autor les documenta, les data i s’apropa a l’evolució de la jueria i de l’extensa necròpolis des dels antics hipogeus i les fosses rupestres fins als soterraments, des del panteó dels Sem Tov fins al mausoleu d’Isaac Atzar.

Així mateix, estudia la població jueva i la seua evolució, el dinamisme de la comunitat, les famílies jueves i converses més significatives, els senyors feudals de procedència hebrea, la connivència i l’enfrontament de jueus i conversos, la repressió i la persuasió, els privilegis que aporta la conversió i, finalment, l’obra social dels conversos, i segueix el rastre d’algunes famílies converses fins avui dia a través de la Confraria d’Ofici de Paraire i la Confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist.

Pròximes conferències de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària

21 de gener de 2010: Dr. Albert García Espuche (Universitat de Barcelona).
Lloc: Museu d’Història de Catalunya-Palau de Mar-Barcelona (7h de la tarda)

La Barcelona del 1700: Societat, guerra... i oblit
La conferència tractarà de la vida econòmica, social, quotidiana i cultural de la Barcelona del final del segle XVII i l’inici del XVIII, dels efectes immediats dels atacs ferotges que va soportar des de 1691 i de les conseqüències diferides que tingueren. I tractarà, també, de l’oblit. La nostra memòria col·lectiva ha conservat ben poc coneixement sobre la ciutat que va patir el setge i la derrota de 1714. Aquest dèficit de coneixement sobre nosaltres mateixos és, en bona mesura, un efecte diferit d’aquells fets.

1 de febrer de 2010: Dr. Francesc Rodríguez Bernal (Universitat de Lleida).
Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya (de ¾ de 7 a ¾ de 9h del vespre)
Presentació del llibre: "Els vescomtes de Cardona al segle XII. Una història a través dels seus testaments"

22 de març de 2010: Dr. Romà Pinya. Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya (de ¾ de 7 a ¾ de 9h del vespre)
Conferència:"Catalans i mallorquins a les Corts de Cadis"

6 d’abril de 2010: Dra. Rosa Congost (Directora de l’Arxiu Històric de Girona). Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya (de ¾ de 7 a ¾ de 9h del vespre)Conferència:"Famílies, dinàmiques socials i canvi històric. Algunes reflexions"

20 de maig de 2010: Dr. Jesús Alturo (Universitat Autònoma de Barcelona). Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya (de ¾ de 7 a ¾ de 9h del vespre)(versarà sobre la Història del Llibre)

14 de juny de 2010: Dr. Salvador J. Rovira i Gómez (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona). Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya (de ¾ de 7 a ¾ de 9h del vespre)(versarà sobre la noblesa de les comarques tarragonines)

Un artículo antiguo pero interesante, que nos abre otros horizontes.


EL MUNDO 16/09/2002



Un experto en genealogía advierte de que los aspectos negativos de las personas se heredan

Defiende que las terapias psicológicas se basen en el conocimiento de los antecedentes familiares

SANTIAGO DE COMPOSTELA.- Ciertas particularidades negativas de las pautas de conducta se heredan de generación en generación y, al desconocerse, en muchas ocasiones provocan traumas, según advirtió el especialista en genealogía Ignacio Tejerina. En su intervención en la XI Reunión Americana de Genealogía que se celebra en Santiago, Tejerina precisó que este es el caso de prejuicios raciales o religiosos que, según aseguró, se transmiten a la descendencia.

Este especialista argentino destacó la necesidad de que los genealogistas tomen consciencia de estas vinculaciones para no limitarse a elaborar estudios de linajes, puesto que sus formaciones pueden contribuir a investigaciones futuras de diversa índole. En este sentido, incidió en la relación entre esta ciencia y la psicología y quiso remarcar que es "cada vez más frecuente que las diversas corrientes o tendencias terapéuticas no descuiden la incidencia familiar y terapéutica". "En el campo de la psicología ya existen varias escuelas terapéuticas que usan la genealogía de manera destacada para el tratamiento de problemas psicológicos de los seres humanos", precisó.

Así, indicó que existen ciertas tendencias que están empezando a valorar la familia como el "sistema por autonomasia", ya que cualquier situación que se dé en el núcleo familiar repercute "de una u otra forma" en sus miembros. Es el caso de la denominada terapia sistémica, que considera familia a tres generaciones como mínimo.

'No se eligen las enfermedades, pero sí cuidarse o morir' En esta línea se valora también el análisis del destino, que se basa en que el individuo tiene una serie de elecciones a lo largo de su vida vinculadas a la herencia familiar. "Son la elección de amistades, pareja, trabajo, enfermedades e incluso muerte", añadió Tejerina.

Según este especialista, el individuo no elige las enfermedades que va a padecer, pero sí decide cuidarse o no y el que ya enfermó y persiste en su actitud elige morir aunque sea de manera inconsciente.

Respecto al matrimonio, si se ha tenido una madre superprotectora se tiende a elegir una esposa con sentimiento paternal, puso como ejemplo Tejerina.